per JAUME OLLE.
©Copyright - Tots els drets reservats; reproducció solsament amb permis escrit.
Go back to: GENERAL INDEX 1998
my e-mail: jolle@ctv.es
VAL D'ARAN: EN COR D'OCCITÀNIA, OCCITÀNIA EN COR.
per Jaume Ollé Casals e Roser Ollé Cerdàn.
Era Val d'Aran ei ua comarca administratiuament assignada a Catalonha, e ua part de l'Occitània, a on se parle ua varianta del l'occitan nomentada aranés. Eth caplòc ei era vila de Vielha. Era Val deth Garona se en.honse aquiu d'Est a Oèst en tot èster dominada peth muntanhenc Aran (naut i meijan) qu'acabe refusant-la tath nòrd a on era val se dauris per un trauc ara Occitània pròpria e tar Atlantic. Era configuracion muntanhosa dera val he que demore embarrada tant a Catalonha coma tà Occitània e açò a afavorit eth manteniment dera lengua e era cultura occitana. Ena Val d'Aran nèish eth riu Ruda qu'en amassà-se damb eth Nare en Vielha pren eth nòm de Garona (encara que se ditz qu'eth vertader Garona nèish enes Uelhs deth Joèu.).
Ena edat mieja ua imigracion des de França completèc el poblament aranès. Ei d'alavetz que bèri nòms son germànics es poblets des contrades araneses: Montcorbau, Escunhau, Betren, Betlan, Begós e Bausén.
Eth despoblament creishent s'arturèc a compdar deth segle XVIII entà quèir tot seguit de nau en ua tendéncia qu'encara contunhe. Açò obliguèc ara concentracion des municipis en Naut Aran (se creéren dus grani municipis en 1967 e 1970: eth de Salardú compausat per cinc "llogarets" e eth de Vielha format per sies), mès se mentengueren es sèt municipis tradicionaus en Baish Aran (Arres, Bausen, Es Bòrdes, Bossòst, Canejan, Les e Vilamòs).
Era toponímia aranesa semble justificar qu'era poblacion anteriora as Romans ère mixta: cèlta e bascòna. Polibi nomente es airenosi. (1) Era romanisacion siguec prohonda e siguec alavetz quan s'introdusic eth cultiu dera vinha, totun non s'efacèren pas es caracteristiques araneses. Era ciutrat principai ére Vetula, eth Vielha d'aué, e siguec un pagi deth Convent juridic de Lugdunum (Lio). Ua via romana anaue des dera actuau Tolosa de Languadòc a Esterri d'Anèu, e ar Urgelh. Formèc part dempús dera Novempopulania, e dempús queiguec en mas des problacions germaniques enquia colsolidà-se eth domèni visigòt en tota era regio (1). Es musulmans estèren bèth viatge ena Val enes sues expedicions de pilhatge e represàlia, totun jamès i auec ua aucupacion permanenta. Sosmetuda as francs demorèc integrada ath comdat de Comenge, mès a compdar deth segle X apartien soent ath comdat de Palhars. Es disputes territoriaus feudaus afavoriren eth manteniment d'ua independéncia reiau encara que non juridica.
En 1036 Geberge de Foix aportèc era Val coma dòt ath sòn òme Ramir I d'Aragon, totun es comdes de Comenge sagèren fòrça viatges de hèr a valer es sòns drets, mès es aranesi se i oposèren e es soldats deth comde sigueren refusats. En 1174 es autoritats dera Val se meteren jos era proteccion d'Alfons I de Catalonha e d'Aragon: eth tractat de Sant Andrèu de Barrabés establic era emparança catalana a cambi deth pagament d'un galin reiau o tribut de blat. Mès eth rei, damb motiu des sues actuacions politiques, ne hec donacio a Centull III de Bigòrra a cambi de vasalhatge d'aguest e des sòns successors, tant tara Val coma tath madeish comdat de Bigòrra. Era arrehilla de Centull III, Peronella, se maridèc damb Gaston IV deth Bearn en 1192, e Alfons I les balhèc eth comdat de Bigòrra mès se sauvèc eth domèni util dera Val. Eth nau rei de Catalonha e Aragon, Pere I, cedic era Val en 1201 ath comte Bernat de Comenge, a cambi (com auie estat abantes tà Bigòrra) deth vasalhatge de Bernat, tant tara Val com tath madeish comdat de Comenge. Es aranesi non acceptèren damb resignacion eth domèni de Bernat e lo combatiren damb es armes, Era des.hèta des fòrces catalanooccitanes en front des imperialistes fondamentalistes francesi en Muret, en 1213, metec fin ara aliança catalanooccitana. Era Val d'Aran demorèc en mans dera corona catalana e Jaume I pretenec infeudá-la tàa Guillen d'Entença en 1220, mès es aranesi mostrèren era sua oposicion. Alavets Jaume I acceptec era decision aranesa e prometec qu'era Val jamès tornarie a serà-se dera corona catalana. Era fidelitat des aranesi des d'alavetz siguec constanta. En 1295 era crotzada imperialista francesa contra Catalonha siguec des.hèta, totun es francesi aucupèren era Val en tot anexionà-la ara senescalia de Tolosa de Lenguadòc e en tot abolir es intitucions pròpies dera Val, e caleren negociacions fòrça dures entara sua restitucion. En 1298 er acòrd d'Argelers transferic era soberania dera Val a un soberan neutrau, eth rei Jaume II de Malhòrca (que comprenie tanben eth Rossellon). Pendent uns ans es governadors malhorquins (Arnau de St. Marçal de 1298 a 1307, Pere Bernat d'Asnava, de 1307 ath 1310, e Pere de Castell, de 1310 a 1313) restabliren es institucions araneses. En 1313 un arbitratge retornèc era Val ath rei Jaume II de Catalonha, qui confirmèc es Usatges e Constitucions des sòns abitants amassadi en Privilètge dera Querimònia, confirmat de nau peth rei Alfons III en 1328, e repectat tanben per Pere III dempús d'acceptar era oposicion aranesa ara venta deth territòri ath comde Hug de Palhars en 1385. Non guaire mès tard eth rei Joan II concedic as aranesi diuèrses excepmcions e drets e en 1389 es Corts de Montsó declarèren era Val part deth territòri deth Principat de catalonha (integracion confirmada dempús pera Generalitat pendent er interregne esdevengut ena mòrt deth Rei Martin en 1410), çò que metec fin de hèt ara independéncia dera Val qu'enquia alavetz sonque ère vinculada a Catalonha pera comunautat de sobirà. Es 1390 es francesi manats per Louís d'Anjou tornèren a atacar era Val mès sigueren refusats. En 1396 era invasion deth comde de Foix siguec tanben refusada, e dempús era deth rei de França Carles VI en 1410, eth quau aprofitèc era mòrt deth rei catalan. Totun eran mancança de guarnicion permanenta afavoric era presa de poder ena Val des capdulhs Cabdet, Ramonet e Maixicot que la dominèren enquia que sigueren vençuts en 1477. Eth rei Ferran II d'artenhec era pacificacion complèta en 1491. En 1579 es ugonòts arribèren tara Val mès sigueren refusadi pes aranesi ajudats pes fòrces enviades peth rei Felip II de Castelha. Ena guèrra des Segdors, ena qué era Generalitat de Catalonha nomentèc un nau rei (eth francés Louís XIII, I de Catalonha) opausat ath rei de Castelha, es aranesi non acceptèren eth soberan francés e siguec de besonh era preséncia des tròpes catalanes. En 1651 es castelhans aucupèren era Val mès es libertats araneses sigueren respectades. Era patz des Pirinèus en 1659 permetec a França dominar ua part de Catalonha (domèni qu'encara dure) mès era Val d'Aran se mantenguex ena sua situacion juridica d'abanstes dera guèrra. En segle XVIII quan esclatèc era guèrra de Succession, ena quau Catalonha pren part ath costat deth rei-archiduc Carles III, es aranesi sigueren tanben partidaris deth madeish; titun es francesi artenheren plaçar coma rei a Felip V e era Val siguec conquerida peth francés Arpayon en tot èster sosmetuda a hòrti tributs. Gaspar, baron de Les, siguec nomentat governador (era familha senhoriau de Les ère tradicionaument francofila e sigueren ath cap de quauques revòutes a favor de França; eth pair de Gaspar siguec excecutat pr'amor dera sua actitud a favor de França ena guèrra de Succession). Et nau governador se caracterisèc peth sòn despotisme. En 1715 era Val demorèc excluida deth decret de Nau Planta que metec fin ara independéncia des reines dera Corona Catalana (eth Principat, Aragon, Valencia e Malhòrca). felip V confirmèc es drets des aranesi mès en 1717 Gaspar tornèc a èster nomenat governador, En 1719 es francesi aucupèren era Val e exerciren ua repression forena (mès encara que Gaspar) jos eth comandament deth frances Champier, que finaument siguec destituït en conseishé-se es sòns excèssi. Eth tractat de Madrid retornèc era Val a Espanha e Felip V restablic es libertats des aranesi e eth dret detl liure comèrç damb França, e tah dlà, en 1735 les concedic era exempcion der impòst deth papèr segerat (Privilètge qu'encara se manten).
Eclesiasticament era Val d'Aran depenie deth Bisne de Comenges mès en 1770 eth Sant Pare Climent XIV accedic a que passèsse tara jurisdiccion deth Bisbat d'Urgelh, traspàs que siguec efectiu en 1804. En 1794 siguec aucupada pes francesi pendent era Gran Guèrra e retornada dempús (1796) a cambi d'auantatges ena isla de Santo Domingo. Conquerida Catalonha per Napoleon pendent era Guèrra deth Francés (1810), era Val siguec aucupada pes tròpes franceses establides en Principat. En 1812 siguec incorporada ath departament francés deth Naut Garona e totes es llibertats sigueren abolides. Derrotadi es francesi (1814) era aucupacion encara contunhèc damb era esperança de conservà-la enquia qu'en 1815 Ferran VII n'ordenèc eth conqueriment e era incorporacion ath corregiment der Talarn, causa que non siguec acceptada de bon grad pes aranesi. En 1820 era constitucion liberau includís era Val ena província de Lhèida, en tot crèisher eth descontet e en tot méter as aranesi en braci der absolutiste Carlos. En 1822 se proclame era regència d'Urgelh en nòm deth rei Carlos, e encara que vençuda era regéncia, era Val se mantenguec carlina enquia 1823 damb era queiguda deth regim liberau. En 1835 torne a èster en mas deth pretendent carlin Carlos, totun es liberaus la recupèren as pògui mesi, maugrat que tornéc a quèir en mans des carlins diuèrsi còps enquia 1840. Dempús d'ans de tranquilitat, en 1944, damb era derr`ta de Hitler en França, es exilats catalans e espanhòus, diirgits sustot peth Partit Socialista Unificat de Catalonha e eth Partit Comunista d'Espanha dominèren era region ben lèu. Franco manèc er exercit mès enquiar an 1948, en qué se dauric un tunèu que permetec mantíer es conunicacion en iuèrn, non se podec expulsar as resistents antifranquistes. En 19179 er Estatut d'Autonomia de Catalonha remassèc es singularitats dera Val en tot reconéisher es peculiaritats istoriques e administratiues e restablic es sues institucions, eth Conselh Generau e eth Síndic, restabliment efectiu en 1991. En 1983 eth President dera Generalitat signèc eth Decret qu'adoptaue nòrmes ortografiques tar aranés. Eren ues Nòrmes elaborades per ua comission d'expèrts catalans, occitans e aranesi que seguien es plantejaments dera grafia tradicionau qu'establie er Institut d'Estudis Occitans, Des de 1982 er aranés comencèc a impartí-se en totes es escòles dera Val, e en 1994 eth Conselh Generau aprovéc eth reglament der usatge oficiau der aranés.
Era administracion tradicionau dera Val ère a tres nivèus: es vesins, assamblèa generau des caps de familha; es cònsols, formats pes representants de cada vila; e eth Conselh Generau d'Aran, format per representants nomenats pes cònsols. Eth rei ère representat peth baile, mès tard governador, eth quau recaptaue es tributs.
Vexillologicament no se coneishen drapèus pròpis dera Val. Es colors tradicionaus dera corona talana sigueren utilisats aumenhs enquia 1715. Dempúes serie eth color blanc des Borbons francesi.
De 1794 a 1796 eth prumèr drapèu modèrn ondegèc ena Val d'Aran: eth rapèu francés.
No ei clar quin drapèu s'utilise des de 1796 enquia 1810. Dilhèu eth pavellon espanhòu usat des de 1785 e ath qu'en 1793 s'incorpoòre er escut?
Drapeu. Segle XIX.
En 1812 era Val ei incorporada a França, coma part d'un departament e sense cap de dret o privilètge. Eth drapèu francés tornèc a èster obligatòri.
En 1815 ei recuperada per Espanha e contunharà era istòria vexillologica d'aguest Estat enquia 1944. En aquest an e enquia 1948 existic ua sòrta de Republica independenta, totun ei vertat qu'eth drapèu qu'ondejaue ère eth dera Republica espanhòla (ja utilisada de 1931 a 1939 amssa damb era senhèra catalana) atau coma es des partits politics antifranquistes, sustot es comunistes.
Tornèc a seguir es directritz der Estat espanhòu enquia qu'en 1975 era mòrt deth dictador Franco dauris eth camin ara recuperacion des libertats. Pendent uns ans i a ben pógues prepauses entà un drapèu nacionau aranés.
Eth prumer nomentat remasse uns colors que reflectissen eth país: blu clar per cèus tostemp bus; eth blanc pera nhèu (enquia 10 mèsi ar an es montanhes son nheuades ena Val); et eth verd pes prats a on pèishen es ramats, es quaus tostemp sigueren era principau riquesa economica deth país enquia qu'eth torisme les deishèc en segon plan. Segontes diden, aguesti colors son basats en un vielh dessenh. Era vertat ei que, no en mèns amics aranesi consultadi ne jo madeish, non auem artenhut a ver jamès un exemplar en ròba d'aguest drapèu*.
Varianta damb escut (vista hè uns mesi en un pegasolet d'un veïcul damb matricula de Tarragona):
Drapèu desplegat en un concèrt musicau **:
Drapèu supausadament utilisat en ua amassada deth Conselh Generau d'Aran en 1991 (?)***
Drapèu prepausat pera coalició aranesa Convergéncia i Union (1993)****:
Eth 2 de gèr de 1998 eth president deth govèrn espanhóu visitèc era Val d'Aran. Ena recepcion se vedec un drapèu que ei eth que definitiuament a adoptat eth Conselh Generau. Se podec veir perfèctament enes imatges de television. Aguest drapèu met er escut dera Val d'Aran (a on i son es barres catalanes) en cor dera bandera vermelha d'Occitània, en tot simbolisar dilhèu qu'era Val eu eth còr d'Occitània e qu'Occitània ei en còr des aranesi e de totiu es catalans*****.
Ratio 2:3.
===================================================================
Volem agraïr l'extraordinària i desinteresada col.laboració de Jusèp Loís Sans Socasau, Coordinador Tècnic dera OFE der Aranés, sense el qual el primer article amb llengua aranesa sobre vexil·lología mai hagués estat possible.
També l'agraïment als membres del Conselh Generau que van atendre amablement le meva sol·licitud de documentació.
===============================================================
L'ESCUT DE LA VAL D'ARAN (annex, malauradament sense traducció al aranès)
Es mencionen moltes vegades les "armes" de la Val d'Aran. El 1613, 1753, 1793, 1921, i sempre es diu que són les quatre barres (símbol de la pertinença a la corona catalana) amb corona reial (simbol de pertinença al reial patrimoni). Aquesta corona va tenir diverses formes al llarg dels anys. Desprès de l'instauració de la dinastía borbònica per els soldats francesos la corona passa a ser la de la Casa de Borbó. La forma de l'escut es anomeda "forma aragonesa", "escut espanyol", "Quadrilong iberic" i "escut francès". L'origen de la clau es incert. Moltes vegades els reis anomenen a la Val "la clau del nostre reialme" o frases similars; també el francesos pensen igual. En el segle XIX alguns pobles de la Val adoptaren la clau pels seus escuts (entre ells Vielha). Però la clau podría derivar no sols de la posició estratègica del territori, sinó també de l´ armari de les sis claus, un armari on es guardaven els documents i bens del govern de la Val, i del qui hi havia sis claus, un per cada terç (cada terç tenía una clau).
La llei del Parlament de Catalunya 16/1990 d'autogovern, establí que la Val d'Aran podría recobrar el seu escut tradicional. Com que el tradicional era coincident amb el de Catalunya no va poder ésser legalitzat. Va ser llavors quan es va introduïr la clau, partint l'escut per la meitat. La clau, porta una creu al dentat (que simbolitza el paper de l'església a la Val).
L'escut es definit com escut tallat, el primer camp de plata, una clau en faixa, de sable; el segón camp, d'or, quatre pals de gules; sobre el tot corona reial catalano-aragonesa del segle XIV.
Notes:
(1) Sobre aquest tema pot consultar-se el llibre del mateix autor, en castellà "Historia de Navarra y Pamplona hasta el 905"
* Aquesta bandera va esser oficialment proposada però desestimada.
** Aquesta bandera va usar-se a títol individual, potser per manca aleshores d'una bandera autèntica.
*** No va esser utilitzada per el Conselh Generau, si de cas per algú a títol individual.
**** Proposta no oficial, que no va arrivar a discutir-se al sí de la coalició.
*****La bandera va esser aprobada en sessió plenària del Conselh Generau d'Aran l'11 d'octubre de 1993.
Bibiliografía:
a) Nombroses obres de caràcter general.
b) Origenes del reino de Pamplona. Su vinculación con el Valle del Ebro (C. Sanchez Albornoz)
c) Historia de Navarra (J. del Burgo)
d) La guerra civil catalana del segle XV (S. Sobreques y J. Sobreques)
e) El proces de formació nacional de Catalunya (J. M. Salrach)
f) Le Temps des principautes (Jean Favier)
g) Histoire des Goths (Jordanès)
h) Les comtes de Toulouse (Jean Luc Dejean)
i) Histoire general du Languedoc
j) Francia, la corona de Aragón y la frontera Pirenaica (J. Reglà Campistol)
k) Tractado general de heraldica (Manuel Bassa)
l) Vademecum heraldico (Vicente de Cadenas)
ll) Diccionari genral d'heraldica (Armand de Fluvia)
SEE NOW THE FOLLOWING PAGE: ARTICLES: KELANTAN FLAGS
OR GO BACK TO: INDICE and select
Go back to WELCOME PAGE
my e-mail: jolle@ctv.es